Catúfols de sínia andalusins i espais de cultiu a Miravet / Helena Kirchner, Antoni Virgili, Manel Pica, Montserrat Rovira



En: 236476 Estudis sobre ceràmica i arqueologia de l'arquitectura : homenatge al Dr. Alberto López Mullor : Barcelona, 14 de maig de 2018, Bellaterra, 15 i 16 de maig de 2018. Barcelona : Servei de Patrimoni Arquitectònic Local Diputació de Barcelona : Museu d'Història de Barcelona, Ajuntament de Barcelona : Museu d'Arqueologia de Catalunya, Generalitat de Catalunya : Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana Universitat Autònoma de Barcelona, 2020. p. 301-306 : il


En unes obres de neteja d'una sínia situada en la plana fluvial adjacent a Miravet (Ribera d'Ebre) es van recuperar fa uns anys tres catúfols islàmics. Les troballes permeten assegurar que aquesta sínia es va construir en època andalusina. A més, com a resultat de la recerca documental i del treball de camp s'ha pogut reconstruir el parcel·lari en el qual aquesta i altres sínies van funcionar des d'aleshores fins a temps recents. Les parcel·les i estructures agràries documentades se situen en les zones de plana fluvial. No consta cap indici documental ni arqueològic que es realitzessin assuts o derivacions d'aigua del riu.

Espais agraris de l'entorn del castell de Miravet abans i després de la conquesta cristiana (segles X-XVII) / Helena Kirchner, Antoni Virgili, Montserrat Rovira, Manel Pica



En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 30 (2020) , p. 273-286 : il. (Dossier. Cristians, musulmans i moriscos. Població i societat a l'Ebre en època medieval i moderna. Homenatge a Pascual) 
Bibliografia i notes. Resums en català, castellà i anglès.

En aquest article presentem l'estudi dels espais agraris propers al castell de Miravet en època medieval, just abans de la conquesta cristiana de mitjan segle XII, i a partir d'aquesta. La contrastació de la informació de la documentació escrita, el treball de camp, la prospecció arqueològica de superfície i l'anàlisi morfològica dels parcel·laris ha permès reconstruir en planta els espais cultivats i els circuits artificials de l'aigua, reconèixer els topònims i les restes arqueològiques dels llocs de residència, així com situar-los. Aquests espais de conreu estaven ubicats en cotes més elevades respecte als terrenys de ribera, es trobaven a banda i banda dels accessos al nucli habitat i estaven equipats amb pous de sínia. Les troballes de catúfols andalusins indiquen que alguna d'aquestes sínies era ja operativa en època islàmica. Amb el decurs dels anys, els nous senyors cristians van impulsar programes de colonització en les terres més baixes properes a la riba fluvial.

Diplomatari de la catedral de Tortosa : episcopats de Ponç de Torrella (1212-1254) i Bernat d'Olivella (1254-1272) / edició a cura de: Antoni Virgili, Josep Maria Escolà, Manel Pica, Montserrat Rovira



Barcelona : Fundació Noguera, 2018
2 vols. (1128 p.) ; 24 cm (Diplomataris, 76-77) 
Bibliografia. Índex. Introducció i sumaris en català, textos originals en llatí.
ISBN 9788499759890 (o. c.)
ISBN 9788499759838 (vol. 1)
ISBN 9788499759845 (vol. 2)

Després de dos anys llargs de treball intensiu, precís i eficaç d'un prestigiós equip d'experts, veu la llum el Diplomatari de la catedral de Tortosa que recull els pergamins redactats durant els pontificats de Ponç de Torrella (1212-1254) i Bernat d'Olivella (1254-1272). Aquest treball s'ha distribuït en dos volums, dels quals en presentem ara el primer. Ambdós són a més la continuació dels publicats per la Fundació en aquesta mateixa col·lecció Diplomataris, números 11 i 25, que contenen els pergamins del Diplomatari de la catedral de Tortosa entre els anys 1062 i 1193. El primer pontificat abraça el temps de la derrota de Pere I a Muret i el dol i fracàs dels occitans residents a la diòcesi en contacte amb els càtars; també el de l'acompanyament polític, militar i pastoral del rei Jaume I i de les seves hosts en l'avançada conqueridora de la zona valenciana de la diòcesi, assegurant- ne els nous límits, per la qual cosa Ponç de Torrella no deixà el rei fins a la caiguda de València. Bernat d'Olivella fou el bisbe de les concòrdies i dels pactes en el recobrament de la meitat dels delmes del bisbat amb el monarca; de la cessió al monestir de Benifassà dels drets sobre molins, forns i delmes dels llocs que estaven per poblar; del repartiment de drets i béns amb el Capítol dels castells i viles de Miravet, Albalat i Cabanes, Almassora i el Mas de Na Cambrils per al bisbe, i de la baronia de Cabacés, la Granadella i els Molins del Comte per al Capítol; fou el bisbe dels funerals de Jaume I a València i de la coronació de Pere II i la reina Constança a Saragossa. Home de confiança del Conqueridor, fou lloctinent general a Aragó i Catalunya. (Editorial).